L’EVOLUCIÓ DE LA FIRA DES D’UNA PERSPECTIVA FEMINISTA

Article publicat al LLibre de la Fira de Xàtiva 2019

Escriure sobre l’evolució de la Fira des de la perspectiva feminista no deixa de plantejar serioses complicacions. És necessari fitar l’espai temporal del qual volem parlar, els 768 anys de la Fira de Xàtiva, requeririen no pocs estudis històrics i de gènere. És necessari per tant posar el focus en un temps concret, i per a això, aprofite com a referència una efemèride, com són els 15 anys de vida de l’associació XATEBA, pels Drets de la Dona i contra la Violència de Gènere.

La fira, com plaça pública que n’és històricament, ha sigut l’espai tradicionalment reservat als homes, de la mateixa manera que la dona en sentit contrari s’ha vist relegada durant segles a l’àmbit domèstic. Encara hui està per superar aquesta dicotomia que segrega per gèneres i marca la dinàmica social. La fira, com la societat mateixa s’ha anat fent a mesura de les necessitats i preferències dels homes, i entorn d’aquestes s’organitza. Basta fer una ullada a la programació anual, per a calibrar l’espai que ocupen en la mateixa les activitats considerades tradicionalment masculines. Només cal caure en el compte,del poc encaixque tenen en la festa, i les dificultats per a accedir a ella, les persones i col·lectius més fràgils, amb necessitats especials o afectats pel “barrerisme”de la ciutat que es veu incrementat amb la massificació i l’ocupació de tot l’espai públic per les instal·lacions fireres.

Així mateix, malgrat considerar-sela festa major de la ciutat, la Fira manca d’una base popular en la seua organització i gestió. Més enllà d’incloure en el programa d’actes, activitats organitzades o a propostes d’associacions i col·lectius, és l’Ajuntament qui assumeix l’esdeveniment. Aquesta institucionalització, en la mesura en què la fira deriva del poder municipal tampoc juga a favor del disseny d’una fira més igualitària i diversa, donada la infrarepresentació de les dones en els espais de poder i participació.

La Fira d’Agost és festa, estiu, comerç, cultura, patrimoni, territori, memòria, sentiment, tradició, música, pólvora, soroll, festa major, potser moltes coses més. És una mena de calidoscopi del qual emergeixen infinitat de colors i de perspectives. També és una font inesgotable d’opinió i divergència, i de reivindicació permanent d’una festa més participativa, més igualitària, més inclusiva i menys centrada en el consum. Festa major per als xativins, i reclam per a visitants. En definitiva, es demanda un nou model de Fira, amb personalitat pròpia, que responga als nous temps, trencant la inèrcia en la qual sembla abocada sota l’amenaça d’acabar convertint-se en un mercat ambulant més. Encara que just és reconèixer, que no ha de resultar gens fàcil renovar una festa que arranca en 1250 i té en la tradició un dels seus principals valors, potser també el seu principal problema. Tradició i costum són poc amicsdel canvi, per mínim que siga, i per tant, també de la igualtat en el que té de ruptura i transgressió. Història i tradició mantenen una relació conflictiva amb tota amenaça de renovació.

Lluny queden els temps en què artesans i productors locals i de la contornà acudien a vendre els seus productes, i les dones esperaven la celebració per a fer-se amb utensilis i elements per al seu aixovar, o amb abillamentsi viandes per a la casa; lluny els vestits vaporosos dels sopars de gala. I a hores d’ara, ja és fàcil concloure que en general, la Fira d’Agost de Xàtiva, no ha avançat massa en qüestions d’igualtat ni en els espais de presència i de participació de les dones.

Poca evolució hi ha hagut respecte a la polèmica Reina de la Fira. La mateixa polèmica que amenaça amb convertir-se en una tradició més de la festa. Moltes vam voler pensar que aquesta figura d’origen franquista i de dubtosa nissaga, per tot el que té de caduca i sexista no superaria el segle XX. Quines funcions pot tindre una Reina de la Fira en ple segle XXI, que no siguen les associades a estereotips sexistes, i a la pura decoració? Què pot tindre d’igualitària i de reconeixement a la diversitat?.

L’any 2015, va marcar un punt d’inflexió en la qüestió quan esgotat el termini de presentació de candidatures sense que s’haguera presentat cap (no es va prendre en consideració la que es va presentar composta únicament per dones –sense acompanyants-, que a més no complien el requisit d’edat). Lluny d’aprofitar per a deixar deserta la convocatòria i eliminar justificada i definitivament una figura completament anacrònica i sexista i que possiblement ningú haguera reivindicat, el govern local del Pacte de Sant Domènecva optar per prorrogar una setmana més el termini de convocatòria, i llavors sí, va haver-hi altra vegada candidata i Reina de la Fira.

L’any següent, l’ajuntament potser volent resoldre la polèmica, decideix convocar una consulta popular en la qual uneix dues qüestions: les corregudes de bous i la reina de la Fira (pensem que no ho van fer pensant en l’ecofeminisme). Els resultats no van deixar dubte, el 64% dels vots estava a favor de mantindre la figura de la reina. I en aquestes seguim. I és veritat, va haver-hi una consulta, i el 64% dels vots va dir que volia mantindre la Reina de la Fira, però això no lleva que continue sent una figura caduca, obsoleta, poc igualitària i centrada en els estereotips sexistes atribuïts a les dones.  I per tant continuarem reivindicant la seua desaparició.

No obstant això, una cosa no lleva l’altra, i els gestos encara que només siguen gestos tenen la qualitat de reconèixer i visibilitzar, i d’això a Xàtiva les dones no anem massa sobrades. En aquest sentit, 2018, va ser un any de gestos per a la igualtat. Per primera vegada, les dones van protagonitzar el llibre de la Fira. Coordinat per Puri Masscarell, el volum va ser escrit només per dones i centrat en la seua visió de Xàtiva. Una iniciativa que si bé va poder resultar a molts exòtica o pelegrina, va tindre poques objeccions, tant per la qualitat del resultat final, com pel reconeixement, tal com va documentar la mateixa Mascarell, que la presència de les dones en el llibre fins llavors no havia passat de ser residual.

També el cartell de la Fira, sempre subjecte a discussió estètica, va córrer aquest any a càrrec de la dissenyadoraMª del Mar Hernández “Malota”.En qüestió d’autoria de cartells fireros, hauríem de bussejar molt per a trobar altres signatures de dones i tal vegada no ho aconseguiríem.

Si bé la visibilitat i el protagonisme de les dones en les arts i en el món de la cultura en general continuen sent una assignatura pendent a Xàtiva, cal reconèixer l’esforç conscient que s’ha realitzat per a incrementar la presència en els cartells dels concerts de grups protagonitzatsper dones i solistes femenines.

En un altre ordre de coses, és d’agrair l’esforç realitzat per a evitar la utilització de la figura estereotipada i sexualitzada de les dones com a reclam publicitari en activitats de la Fira, o la censura de músiques amb missatges clarament misògins o que inciten a la violència de gènere.

No menys important, i finalment, ha sigut la iniciativa desenvolupada en els últims anys per a previndre les agressions sexistes i fomentar la igualtat en la Fira, a través de la Campanya #NOESNO. El paraigües violeta i l’activitat desenvolupada entorn d’ell,  s’ha convertit en un símbol, una referència i un punt de trobada per a no poca gent. Un missatge  que en Fira, no tot val, i que la Fira també és un espai d’igualtat i d’inclusió.

No, la Fira d’Agost de Xàtiva no evoluciona en igualtat al ritme que hauria de fer-ho. I si la Fira és Festa Major de Xàtiva, es fa urgent que també comence a mirar-se amb les ulleres violetes, perquè o la festa és de tots i totes igual, o simplement no és la nostra festa.

---

 

LA EVOLUCIÓN DE LA FERIA DESDE UNA PERSPECTIVA FEMINISTA.

Escribir sobre la evolución de la Feria desde la perspectiva feminista no deja de plantear serias complicaciones. Es necesario acotar el espacio temporal del que queremos hablar, los 768 años de la Fira de Xàtiva, requerirían no pocos estudios históricos y de género. Es necesario por tanto poner el foco en un tiempo concreto, y para ello, aprovecho una efeméride, como son los 15 años de vida de la asociación XATEBA, por los Derechos de la Mujer y contra la Violencia de Gènero.

La Feria en cuanto históricamente tiene de plaza pública, ha sido el espacio tradicionalmente reservado a los hombres, de la misma manera que la mujer en sentido contrario se ha visto relegada durante siglos al ámbito doméstico.  Todavía hoy está por superar esta dicotomía que segrega por géneros y marca la dinámica social.  La feria, como la sociedad misma se ha ido haciendo a medida de las necesidades y preferencias de los hombres, y en torno a estas se organiza. Basta echar un vistazo a la programación anual, para calibrar el espacio que ocupan en la misma las actividades consideradas tradicionalmente masculinas.  Basta también caer en la cuenta, del poco encaje que tienen en la fiesta, y las dificultades para acceder a ella las personas y colectivos más frágiles, con necesidades especiales o afectados por el barrerismo de la ciudad que se ve acrecentado con la masificación y la ocupación de todo el espacio público por las instalaciones fireras.

Así mismo, aun considerándose la fiesta mayor de la ciudad, la Fira carece de una base popular en su organización y gestión. Más allá de incluir en el programa de actos, actividades organizadas o a  propuestas de asociaciones y colectivos, es el Ayuntamiento quien asume el evento. Esta institucionalización, en la medida en que la feria deriva del poder municipal tampoco juega a favor del diseño de una feria más igualitaria y diversa, dada la infrarrepresentación de las mujeres en los espacios de poder y participación.

La Fira de d’Agost es fiesta, verano, comercio, cultura, patrimonio, territorio, memoria, sentimiento, tradición, música, pólvora, ruido, fiesta mayor, quizás muchas cosas más. Es una especie de calidoscopio del que emergen infinidad de colores y de perspectivas. También es una fuente inagotable de opinión y divergencia, y de reivindicación permanente de una fiesta más participativa, más igualitaria, más inclusiva y menos centrada en el consumo. Fiesta mayor para los xativins, y reclamo para visitantes. En definitiva un nuevo modelo de Feria, con personalidad propia, que responda a los nuevos tiempos, rompiendo la inercia en la que parece abocada bajo la amenaza de acabar convirtiéndose en un mercadillo más. Aunque justo es reconocer, que no debe resultar nada fácil renovar una fiesta que arranca en 1250 y tiene en la tradición uno de sus principales valores, quizá también su principal problema. Costumbre y tradición son poco amigas del cambio, por mínimo que sea, y por ende, también de la igualdad en lo que tiene de ruptura y transgresión.  Historia y tradición mantienen una relación conflictiva con todo amenaza de renovación.

Lejos quedan los tiempos en que artesanos y productores locales acudían a vender sus productos, y las mujeres esperaban la celebración para hacerse con utensilios y elementos para su ajuar,  o con cachivaches y viandas para la casa; lejos los vestidos vaporosos de las cenas de gala. Y a estas alturas, ya sea fácil concluir que en general, la Fira d’Agost de Xàtiva, no ha avanzado demasiado cuestiones de igualdad ni en los espacios de presencia y de participación de las mujeres.

Poca evolución ha habido respecto a la polémica Reina de la Fira. La misma polémica que amenaza con convertirse en una tradición más de la fiesta.  Muchas quisimos pensar que esta figura de origen franquista y de dudosa raigambre, por todo lo que tiene de caduca y sexista no superaría el siglo XX. ¿Qué funciones puede tener una Reina de la Feria en pleno siglo XXI, que no sean las asociadas a estereotipos sexistas, y a la pura decoración? ¿Qué puede tener de igualitaria y de reconocimiento a la diversidad?.

El año 2015, marcó un punto de inflexión en la cuestión cuando agotado el plazo de presentación de candidaturas sin que se hubiera presentado ninguna (no se tomó en consideración la que se presentó compuesta únicamente por mujeres –sin acompañantes-, que además no cumplían el requisito de edad). Lejos de aprovechar para dejar desierta la convocatoria y eliminar justificada y definitivamente una figura completamente anacrónica y sexista y que posiblemente nadie hubiera reivindicado, el gobierno local del Pacte de Sant Doménec optó por prorrogar una semana más el plazo de convocatoria, y entonces sí, hubo candidata y Reina de la Fira.

Al año siguiente, el ayuntamiento quizá queriendo zanjar la polémica,  decide convocar una consulta popular en la que une dos cuestiones: las corridas de toros y la reina de la fira. Los resultados no dejaron duda, el 64 % de los votos estaba a favor de mantener la figura de la reina. Y en estas seguimos. Y es verdad, hubo una consulta, y el 64% de los votos dijo que quería mantener la Reina de la Fira, pero eso no quita que siga siendo una figura caduca, obsoleta, poco igualitaria y centrada en los estereotipos sexistas atribuidos a las mujeres.

Sin embargo lo cortés no quita lo valiente, y los gestos aunque solo sean gestos  tienen la cualidad de reconocer y visibilizar, y de esto en Xàtiva las mujeres no vamos demasiado sobradas. En este sentido, 2018, fue un año de gestos para la igualdad. Por primera vez, las mujeres protagonizaron el llibre de la Fira. Coordinado por Puri Masscarell, el volumen fue escrito solo por mujeres y centrado en su visión de Xàtiva. Una iniciativa que si bien pudo resultar a muchos exótica o peregrina, tuvo pocas objeciones, tanto por la calidad del resultado final, como por el reconocimiento, tal como documentó la propia Mascarell, de que la presencia de las mujeres hasta entonces no había pasado de ser residual.

También el cartel de la fira,, siempre sujeto a discusión estética,  corrió ese año a cargo de la diseñadora Mª del Mar Hernández “Malota”. En cuestión de autoría de carteles fireros, tendríamos que bucear mucho para encontrar otras firmas de las mujeres y tal vez no lo conseguiríamos.

Si bien la visibilidad y el protagonismo de las mujeres en las artes y en el mundo de la cultura en general siguen siendo una asignatura pendiente en Xàtiva, hay que reconocer el esfuerzo consciente que se ha venido realizando para incrementar la presencia en los carteles de los conciertos de grupos compuestos por mujeres y solistas.

En otro orden de cosas, es de agradecer el esfuerzo realizado para evitar la utilización de la figura estereotipada de las mujeres como reclamo publicitario en actividades de la Fira, o la censura en de músicas con mensajes claramente misóginos o que inciten a la violencia de género.

No menos importante, y por último, ha sido la iniciativa desarrollada en los últimos años para prevenir las agresiones sexistas y fomentar la igualdad en las Fira, a través de la Campaña #NOESNO.  El Paraguas violeta y la actividad desarrollada en torno a él. se ha convertido en un símbolo, una referencia y un punto de encuentro para no poca gente. Un mensaje de que en Fira, no todo vale, y de que la Fira también es un espacio de igualdad y de inclusión.

No, la Fira no evoluciona en igualdad al ritmo que tendría que hacerlo. Y si la Feria es Fiesta Mayor de Xàtiva, se hace urgente que también la Fira, empiece a mirarse con las gafas violetas, porque o la fiesta es de todos igual, o simplemente no es nuestra fiesta.