Comparto los versos que el amigo Alberto Martí, me regala como comentario a Rosa Parks. Sinceramente, creo que su poema supera con mucho mi relato. Gracias.
Quantes Roses
confinades als Parks
Massa camises de colors impossibles
Quantes llàgrimes relliscant
per la negror silenciosa…
Massa gorres de plat
amagant-nos la por
Quantes preguntes de xiqueta
surant per l’aire
humit i dens…
Albert Martí.
16/06/2016
Deja una respuesta