DONES AL CARRER BLANC DE XÀTIVA

Artículo publicado en el Libre de la Fira de Xàtiva 2018

A un extrem, la plaça Sant Jaume. A l’altre, el calvari, sempre tancat i avorrit, i l’esquena trista de l’asil on viuen la memòria, els afectes i els nostres majors. El castell ens mira des de dalt i ens somriu marró i verd d’enveja. Escoltem la campana matinera de Caputxins cridant a missa i la de la Seu marcant les hores. El campanar de la Seu no ens lleva els ulls de damunt, sospitant tota la vida que hi ha al voltant.
El carrer Blanc amaneix amb olor de serra, de pa cuit, coques, dolços i pastes; s’esperea amb el pelegrinatge matiner del veïnat al Forn de Llueca, per a dur a casa el pa bla que mai ha de faltar a taula, la coca salàper a l’esmorzar, l’almoixàvena i totes les coses bones, salades i dolces, que ens fan la boca aigua de bon matí.
Al matí, abans que la solana colpege amb força les façanes, unes anem fora a treballar, altres, eixim a agranar la porta, el nostre trosset i el de la veïna que ja no hi és, que ja no pot, que no té temps. I arruixem per refrescar l’asfalt i la vorera, esperant que tal volta, una vegada a l’any, quan arriben les festes, vindrà el camió de la neteja i agranaran i arruixaran i tot serà net, i el carrer pareixerà nou, polit, com xiqueta vestida de diumenge de Pasqua.
Escoltem els passos i els crits dels xiquets acabats d’alçar, repentinats i carregats de motxilles, que fan carreres per a no arribar tard a les escoles, Attilio i Martínez Bellver. S’escolten també les queixes de les mares i les iaies quan tornen després d’arreplegar-los i ells no paren de jugar nerviosos i elles tenen pressa per posar el dinar a taula.
Encara ens diem “bon dia”, “bona nit”, “com està?”, “vol que li porte les borses a casa”? I ens regalem llimes i taronges, tomaques, albergínies, pebres i nispros a l’estiu, quan sobren al bancal i ja no saps què fer amb tant d’aliment. Encara hi ha alguna veïna que va a la tenda o trau el fem en pijama i batí. Encara hi ha qui porta la cassola al Forn de Llueca per a aprofitar el seu caliu.
A la tenda de Trini, comprem els queviures, fruita i verdura fresca, duta de bon matí del mercat d’abastos. I parlem, i ens posem al dia de les coses que ens passen a les veïnes, al veïnat, a Xàtiva, a la tele, al món, parlem un poc de tot. I encarreguen la llonganissa de Pasqua i les mones per als menuts, les clòtxines i la sèpia per al Nadal. De vegades quedem a deure perquè no portem prou o perquè no ens arriba o perquè paguem quan ens paguen el sou. I ella ho apunta en un paperet per a la pròxima i, a voltes, quan les coses no van bé per a la gent treballadora, són molts els paperets que se li amuntonen. I quan arriba el Nadal, la loteria va que vola, confraries, festers, associacions, i se sorteja una cistella amb un llaç ben gran, pleneta de botelles, llaunes, embotits i dolços que sempre acaba tocant-li a qui més falta li fa.
Quan arriba la Fira, baixem a pegar la volteta, a firar-nos, hi tornem, com qui torna al seu poble des de la capital, buscant la tranquil·litat, perquè ací dalt no arriba el soroll, ni la música, ni la festa, ni la gent.
Les nostres festes són en setembre: els festers pengen per tot el carrer banderetes i bombetes que endollem a les cases pels balcons i encenem a la nit perquè lluïsca la processó. Les festeres ixen a la vesprada amb els xiquets, van casa per casa per a arreplegar diners i donar el llibre de festes i el ciri per a les processons. Tallem el carrer en una tanca que es lleva cada volta que vol passar un cotxe, i després es queda oberta i protestem, i ningú fa cas. L’ajuntament plena el carrer de senyals de prohibit aparcar, i tampoc ningú fa cas, perquè sols els veïns llevem els cotxes i veiem amb cares de babau com tot el món aparca menys nosaltres, perquè al carrer tampoc arriben les multes i els senyals soles es posen per decorar i perquè els festers esquiven cotxes i senyals durant les desfilades. A la nit hi ha revetlla, i la gent que treballa es queixa, perquè la música mai s’atura a l’hora que li correspon i no els deixa dormir. I el dissabte a la nit, cada casa traguem taules i cadires al carrer per a convidar a sopar amics i familiars. Sopar de carrer amb truites, coques, llonganisses de la carnisseria de Josué, esgarraet, i xarradeta llarga a la fresca. I a mitjan sopar, els festers ens regalen una botelleta de vi per a animar la festa. I la nit acaba amb música i ball. La processó del Crist ho tanca tot. I baixarem a les festes de Caputxins i pujarem a les de Sant Gaietà quan toquen.
La resta de l’any, les cases van buidant-se. Als balcons es canvien els tests de geranis per vistosos i colorits cartells on posa “se vende”. Ningú lleva mai eixos cartells, que van sent més cada dia i que, lluny de lluir, només donen tristor i amenacen en deixar buit el barri, perquè els nous veïns que arriben són pocs i els xiquets encara són menys.
Dels tres arbrets que van plantar quan l’ajuntament arreglà el carrer, ja se n’han tallat dos. Els que queden no donen ombra, però fan bonic. Els forats han quedat buits. Els arbres que refresquen són sempre tancats al calvari baix, tristos i avorrits, perquè sols els pardals hi volen dins: ningú més pot entrar a passejar, a prendre la fresca, a gaudir del passeig. Tal volta algun dia hi haurà qui obrirà la porta.
Mentrestant, les més velletes, amb els andadors, caminen acostant-se a la paret, perquè la vorera és estreta i per a esquivar els cotxes. Moltes veïnes s’han fet majors, han quedat a soles, ja no podem baixar als carrers on s’amuntonen les tendes, els supermercats, les oficines. Amb l’edat, tot queda lluny i es fa costós. Si no fóra per les filles…
El carrer fa temps que no és blanc. Els colors han pres les façanes, però per molt que les arreglem, sempre acaben plenes de cables negres que són tants i tan lligats que ja no sabem d’on venen ni on van.
I baixem i pugem a Xàtiva. I tornem ofegades, perquè la costera pareix cada vegada més empinada.
I, entre presses, construïm tantes vides com colors hi ha al carrer Blanc.
I som veïnes de les dones de la Font Alta, de Sant Gaietà, de Caputxins, de Vernissa, del Cantal Gentil, de la Bola, de Sant Antoni, de Vora Mur, de Viverets. Veïnes de Xàtiva.